Impresionant nit de concerts brutals al gran Massalfarock, que ja porta set edicions a les seues esquenes. Aquest any han apostat per el metall, i el millor de tot, amb dos grups de metall en valencià: nosaltres i Voltor. Açò va a millor xicons, anem millorant. Arribarem a les sis i mitja a provar, i després de trobar-nos amb l’organització escomençaren a caure ja les birres i els tacos de pernil. Andreu a la taula digital (oh mai god) va deixar la cosa preparada per a que després no tinguerem problemes a l’hora de tocar. Després anaren provant els diferents grups, Voltor, Ochorizo i Magiclicks. Retrobament amb la gent de Voltor, coneguerem al fill del gran Sangermés!!!, i també amb els Ochorizo, amb els que ja teniem ganes de compartir escenari. El Vicent, bateria de Magiclicks va i resulta que es també el bateria de 33 d’envit, i un dels organitzadors del concert d’Albalat dels sorells, del pròxim dia 20 de setembre. Ens portà el cartell i per a sorpresa nostra va i resulta que som de Lliria, en fi, no passa res….

Estiguerem esperant una estona mentres provaben els altres fins l’hora de sopar, que va ser una odisea perque teniem que torrar-nos l’embotit. Va ser gracios vore com es desfeien les forquilles de plàstic mentres menejavem com podiem les llonganisses per la graella. Soparem de puta mare el bocata completet de carn en barra, amb pisto brutal, birra a punta pala, caques i papaus, tramussos, de tot. Després se ferem un carajillo que vaig pagar jo perque…. no se si ho sabeu però era el meu aniversari (Tubal = 27 tacos). Aguanta ahí que es diu prompte.
Tocaren primer els Magiclicks amb un rock surfero prou interessant. Després vingueren els Voltor amb el seu metall gutural a muerte, tocant algunes versions que menejaren a la penya. Ochorizo va ser tot un espectacle, focs a l’escenari, disfresses, himnes, regals, ochos, chorizos, i demés parafernalia a un directe molt estudiat, amb incursions d’audios desde la taula, batalla de globus… i sobre tot uns musics que defensaven el que estaven fent. Molt be per a ells.
Nosaltres pujarem els últims a tocar, i hi ha que dir que la gent pegà un poc a fugir una vegada acabaren les quasi hora i mitja de concert d’Ochorizo, allargades per una rifa. Pero els que quedaren tenien ganes de festa, i els que no estaven en primera fila estaven mirant aseguts als cantons de la plaça. Nosaltres vam donar tot el que teniem que donar, en un directe de 45 minuts a tutiplen on ja tenim integrades les noves cançons que anem traguent per al següent disc. El problema va ser un molest acople inicial que vam solucionar baixant els volumens dels amplis.
Al final ferem un concertaco i la gent va quedar contenta, nosaltres també. Després d’estar una estona llarga xarrant amb els ochorizos s’en tornarem cap a casa, mentres l’organització anava rematant el tiraor de birra i replegant el percal. Moooltes gràcies per contar amb nosaltres, espere que ens veiem el proper dia 20 tots a la XV nit de rock d’Albalat dels Sorells.






