4 i 5-04-08 Tourbolunya, roadmovie brutal

Foto L.A. Martí

En aquest cap de setmana varem coneixer al gran Fran 4 Cordes, que va vindre als dos concerts. Éll ens ha fet una crònica al seu fotolog que reproduïm aci baix, qui millor que una persona del públic per a fer-nos una crítica dels dos concerts. Fran, eres un crack.

Quin cap de setmana…… tela:

Divendres, Rosa-Luxemburg al cartell de la Vietnam. Jo, a la Vietnam. Feia tard (com sempre últimament, vaja…), però tenia l’esperança de que comensarien un pèl tard, com és habitual.

I sí, sí, arrivo a la Vietnam i per sort encara estava tancacda. Em quedo al cotxe amb el cd sonant, i veig que passa per davant meu un tiu alt, llarg i prim, amb uns cabells que fotien por, i un barret. Baixo la finestra i puju el volum al màxim….

PERQUÈ MAI… CANVIA RES ?

PERQUÈ MAI… ACAVO RES ?

PERQUÈ…. M’HO PREGUNTO TOT TANT?

PERQUÈ….?

I de cop, en “Llure” aixeca el cap tot flipant. Surto del cotxe, ens saludem, que tal? Com va tot? A quina hora tocareu? En Quin ordre? Tal i Pasqual, bé….. Entro ja a dins de la Vietnam, i surten dels vestidors en Tomàs (turbado, xD), l’Iban i en Pol. I contentíssims de que els anés veure, i jo el doble d’anar-los a “escoltar”, tu; és clar que sí.

També corrien per allà els altres dos grups, que ens van “presentar” d’aquella manera. Vaig anar a la barra per demanar alguna cosa per veure en Ramon, el baixista de 121 dB, es va demanar una beguda del país, jejeje, i l’hi van donar Ratafia, evidentment (a Sta. Coloma i “Aulot”, la Ratafia d’un glop xD). I quan va ser hora de pujar a l’escenari, els Bakanal es van posar a despertar l’ambient i a fer trontollar la Sala de males maneres. En Kpoll i la Mireia eren els cantants-veus, en Manolo feia els sons greus de gola i les percusions, en Tamaro el guitarrista incondicional, l’Ico a la bateria i en Tubal al baix (siguent tot un expert amb l’Slap). I de conya, jo a primera fila com sempre, i amb poca gent, però així et pots moure millor, també; sap greu perquè han vingut des de València, i ho fan molt bé; però vaja… els llargs viatge es fan pas a pas, oi? Doncs és el mateix.

Llavors va ser l’hora de 121dB, i també em van encantar. En Ramon encara l’hi quedava Ratafia, i entre cançó i cançó, se l’anava acavant. Victor Moya era el cantant i guitarrista, en Ramon Marrades el baixista i veus i l’Albert Belda el bataria. Uns cracks, tots ells….

I després d’haver conegut musicalment a aquests dos grans grups Valencians… Rosa-Luxemburg!!!

El pobre Tomàs, anava amb el peu esquerra envenat i va haver d’arrepenjar el pes al peu dret, durant tot el concert, fent servir únicament l’esquerra per manteir l’equilibri, però tot i les afeccions que anaven en contre de fer un bon concert, va acavar siguent un dels millors. Vaig al•lucinar com mai, visquent la música per dins, sentint-la penetrar per les meves orelles, transmetent-la al cervell i des d’allà, fent-la fluir per les venes cap a la resta del cos, tornan-me en un “no parar” de moviment, i desfogament de brutícia sentimental, de la que s’acumula de mica en mica, dins de cadascú.

Sens dubte, Rosa-Luxemburg… mola!

Només de despertar-me ja vaig veure clar, que ni Dept. ni Lax…. Necessitava una altre dosis de TurBolet, no en tenia prou. Vaig trucar ana Joan, per dir-li que m’en desdia d’anar a Sant Joan les Fonts a veure Lax, i que m’en tornava a veure el TourBolet. Que 121 dB i Bakanal són de València, i vés a saver uan els podré tornar a veure.

Agafo el cotxe, connecto el GPS, i direcció Terrassa. Després de ½ horeta de camí, entro a Terrassa, i carrer amunt carrer avall, arrivo a La Faktoria (del carrer del Bruc, no pas de la Rasa) dono un aprell de voltes a la illeta, i evidentment no hi havia lloc. Puju una illa més amunt, tampoc, una altre, tampoc; i així anant-ho repetint, que ja trovaria algun lloc. Cansat de voltar, faig la mateixa ruta, però girant en sentit contrari, i sí senyor! Casi al final del carrer un espai de nassos, que m’hi vaig encaixar perfectament. Em poso les lents de contacte, i cap a la Faktoria a flipar amb Rosa, Bakanal i 121!

Arrivo, pago l’entrada m’obren la porta…. i allà estaven els Bakanal!

-Franc, has vingut!- i és que després de passar-ho tant bé la nit anterior, no em podia permetre anar en lloc més… I al vestidor, a dalt de l’escala, i veig un cap pelut xD

Alço el braç amb el signe “heavy”, i em respon de la mateixa manera, el Rosa…. m’havien vist! Comencen a baixar tots, i ens saludem amb els 121, avui començaven a tocar ells.

I sonen les primeres notes de la guitarra de l’Albert…… després, el baix d’en Ramon, i seguidament el ritme de la bateria d’en Víctor: 995007! M’encanta aquesta cançó, sobretot les veus d’en Ramon. I a més a més de coordinar per seperat cadescuna de les extremitats, an Víctor, se l’hi podien llegir els llavis, com cantava la cançó.

Una actuació ben digne, plena d’emocions i sentiments amb les cançons d’Equilàter (El seu últim disc), de ‘‘caràcter urbà, amb lletres de frustració amb la ciutat-Món que ens acull. Unint el desconectat post-adolescent de l’emocore amb les melodies de l’indie nord-americà i les arrels punks’’.

I després van saltar a l’escenari els Bakanal, amb el seu metall que convina la veu dolça de la Mireia, el rap d’en Kpoll i gola impecable d’en Manoloooo, fent retumbar la Faktoria com més d’un hauria volgut. Cançons, del seu disc primer disc, si ho tinc ben entès, Tot per l’aire. Que, evidentment és que he penjat avui.

Després del concert de Rosa, vam estar ballant dins la Faktoria fins les 4 o les 5 de la matinada. I quan ja es van decidir a marxar, el gran comiat dels 3 grups, tots a fora sence parar de xarrar, amb en Tubal i l’Ico gravant amb la videocàmara a tots els que estavem allà, per endur-se’l com a record a València.

Un fet important a destacar, és com es notaven les viciades al Tetris dels Rosa-Luxemburg. Un merder d’aparells i instruments dins dels seus vehicles que et quedaves amb la boca oberta…… Tot encaixat allà, aprofitant l’espai al milímetre, cada cosa amb un lloc corresponent i ben col•locat que si no ho feien així, no els hi cavia. ETS UN CRAK IVAN!

Finalment, no em vaig poder resistir la temptació de fer-nos una foto amb els tres grups a l’hora, però vaig fer tard, i els 121 ja estaven de camí cap a València. La Foto, ambBakanal i Rosa-Luxemburg. 121 dB, quda pendent pel Senglar ; )

Així que el que en principi, el que havia de ser un cap de setmana voltant prop de Girona, va acavar siguent un cap de setmana voltant com un capullo, per aprofitar les activitats que més bé em fan sentir. L’hi he tornat a fallar a en Joan, no havent anat a Sant Joan les Fonts, però és que si no arrivo a tornar a viure un concert com el de la Vietnam, no m’ho hauria perdonat. Per tant, el dissabte que vé toca tornar a la Vietnam a veure Dijous Paella que en Joan els hi té ganes.

Que vagi bé!