20-04-07 concert brutal de tots els grups del tourbolet al Lima d’Ontinyent

critica escrita per raul, cantant d’inòpia:

Hem estat des de l’estiu traguent les cançons per al nou disc i no sé si recordarem com es fa un concert, però tenim moltes ganes de tocar amb els companys d’enguany i amb els de l’any passat. Arribem al pub Lima i la Tama verdeta de el corredor polonès esta ja montada, però no hi ha ningú, anem descarregant i arriba Vicent gataquer. Camilo, arriba i em porta el capçal del bassman acabat de reparar, ara ja podem provar so. De seguida arriben Gon, Xarlee i rafa. Comencem a provar, pareix que la sala te bona acústica.

Poc a poc van apedregant la resta, Ramon, Albert i Víctor de 121db i poc després tota la “troupe” de Bakanal. Proven tots so, nosaltres com que Llorenç esta venint de Madrid agafem al gran Jordi de el corredor, el multiinstrumentista de Gataca que tenim llogat a hores ens ha fallat hui. El tècnic de so no és precisament Brian Eno, així que Tamaro, el guitarra de bakanal i Pere van a intentar arreglar-ho.

Uff, com passen les hores, ja és hora de sopar, ens han preparat una minicarpa on han deixat entrepans de sobrasà, pernil, yòrk i formatge, i també birra a go-go i algo de ginebra. És fa l’hora i la gent ja ha començat a entrar, pareix que hi haurà una bona entrada hui. Segons em diu un component d’un grup que és diu Red Roja: “hui hi ha gent perquè no hem tocat nosaltres a un altre pub del poble que si no hagués vingut ningú a veure-vos”. Li done les gràcies per fer-nos tan gran favor, deuen ser els rolling stones d’ontinyent.

Comença el tourbolet!!!, em fique a primera fila per a veure a bakanal, volia veure com tocaven una de les dos noves aportacions del tourbolet 2007, damunt compartim segell discogràfic, així que supose que ho faran bé. Efectivament, jo diria que són els incubus del país valencià, però tenen més: una astella rapejant, una xica que canta molt molt bé, però el més espectacular per a mi és la tercera veu, que a més de tocar dos djembés te a satanàs en la gola, que brutal és la conjunció d’este atípic grup coral!!.

Després anaven 121db però en el descans, eixiren uns terroristes de les cançons tradicionals, anomenats Rapsodes, que amenitzaren l’espera rapejant orxatera valenciana i cançons d’eixe tipus, amb bases de rap. I sense adonar-se’ns eixiren 121db, i ens portaren a tots la velocitat i l’aire fresquet de la seua música, llàstima que Ramon estigués lesionat del peu i no pogueren esplaiar-se com els hagués agradat, però molt bé. Enguany hi ha molt de nivell en els dos nouvinguts.

Tornaren a eixir els rapsodes i després anem nosaltres; mare meua!, sis mesos sense pujar a un escenari, a veure que passa. Puje i estaven davant l’escenari tots els suecanots, Xefo, Gon, pareixia el dia de la festa final a l’Alcúdia, però també estava Seppi i més penya d’ontinyent. Anem alla. Quan em vaig adonar ja estaven els rapsodes agafant els micros altra vegada, ara eixien acompanyats per Mireia, que contestava cantant les frases dels dos figures. Hui hem complit, ens ha eixit bé.

Beep, beep, beep…

quasi cinc minuts va estar Xarlee fent ruidets amb el seu ordinador i marc mentre preparava l’escenari per a l’orgia musical de el corredor. Començaren i… caguen l’ou van a fer un concert amb cançons noves!, menys mal, així no tindre que escoltar com Pablo nomena el meu nom entre Carmele Marchante i Boris Karloff. Bé, estos xics sempre em sorprenen, Xarlee trenca corda en la primera cançó; xe, que ganes tenia de veure’ls!.

Bé, i quan anava a arrear-me el tercer o quart cubata arribà l’hora dels herois de la nit, tocar els últims és sempre una valentia, la gent ja va molt mal i has de fer-ho molt bé per a cridar l’atenció. Però Gataca no falla, amb un començament de cançó i concert diferent a l’habitual ens portaren cap al seu mon mig oníric mig real. Ostia, hui Gon tindrà feina hi ha un xic que va cego que vol que vaja a cantar-li a l’orelleta, i esta violent perquè passen d’ell. Collons, he eixit fora a que em pegue l’aire, al backstage estan els corredors em quede un poquet amb ells i torne a entrar, però ja s’acabat, llàstima, estos concerts es fan curts, ara queda xarrar un poc amb tots , beure un poc més i quan ens tiren del pub, a casa. Bon dia tourbolet.