Si, si, com ho estàs llegint i pots veure a la foto del link. L’home més baix de bakanal ha sigut portada del diari Levante el dia 28 de desembre de 2009. I no és una inocentada.
El motiu va ser la publicació del So de Sons (circuit de música en valencià) i com no podía ser d’una altra manera, la bellesa de Tubal va ficar el to eròtic a la notícia.
Estem molt agraïts al Casal Jaume I del Camp del Túria per haver-nos atorgat el Premi Jaume I 2009 al grup musical pel nostre treball en el món de la música i per la fidelitat a la nostra llengua. Moltes gràcies, salut i força per a tots ells.
La entrega de Premis es va lliurar el dia 24 d’octubre de 2009 a Consolat de Mar (Benaguasil) després de sopar al mateix lloc.
Teniu la notícia al bloc de vilaweb:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/146693
I el video resum a youtube:
Com que nosaltres també anirem, i està tan ben feta, hem copiat la notícia tal qual del blog de Rapsodes.
Concert organitzat pel Col·lectiu Ovidi Montllor amb grups guanyadors d’algun premi Ovidi de les edicions 2006-2008. Els grups ens donaran el seu suport amb allò que tenen, la seva música en directe, i vosaltres que? vindreu a donar-nos el vostre suport mentre gaudiu d’una gran SuperFesta?
Cartell
A partir de les 19:00 hores:
- CLARA ANDRÉS, ELIES, EVA DÉNIA, MIQUEL GIL, ÒSCAR BRIZ, PAU ALABAJOS, PEP BOTIFARRA, RAFA XAMBÓ, REMIGI PALMERO, URBÀLIA RURANA, i VERDCEL
a les 22:00 descans per a sopar: allí mateix hi haurà barra amb menjar i beguda a preus populars.
i a les 23:00 tornem a l’atac amb:
- 121dB, BAKANAL, NEURÒTICS, ORXATA SOUND SYSTEM, RAPSODES, i SI+NO.
i ja de matinada fins que el cos aguante o fins l’hora d’esmorzar: – BIANO SELEKTAH (Orxata Sound System) i DR. NITROFOSKA (Rapsodes), ens faràn ballar a ritme de drum&bass i techno.
A més a més hi haurà zona d’acampada lliure amb ombreta a l’ermita i la platja a dos patades per a qui vullga refrescarse.
NO S’HO PODEU PERDRE!!!
GAUDIU MENTRES COL·LABOREU!!!!!!!
El COM mola!!
Be xicons, portem un temps paradets d’activitat. Des de que presentarem el disc i també amb les gires tourbolet havíem estat molt actius i era hora de parar un poquet, per a agafar forçes i carrerilla per poder continuar.
En tot aquest temps hem fet un parell de concerts, que en breu tindràn el seu corresponent resum, un a l’amplificat i altre a Sot de Chera, el dia que se presentava el nou documental d’Ecologistas en Acción la Serranía anomenat: “Serranía viva en vivo, 20 años de dignidad”. Aquest documental ha estat dirigit per Luis Suller, alias el porrio, Alex Ferre i un servidor: Tubal Perales. Entre els seus extres podeu trobar un magnífic recopilatori de música que té grups com Rapsodes, obrint Pas, Maniàtica i fins i tot Bakanal. Es pot comprar el pack a les paradetes d’Ecologistes en Acció per el preu de 12 eurets de res i així es col·labora amb la causa, que es un desastre com estan deixant la comarca. Ací vos deixem l’enllaç a la versió en Català, on fiquen la veu Robert Rubio i la nostra amigatxa Lorena Alcaide.
http://www.megavideo.com/?v=7QRJNGSC
i també altres cosetes es que misteriosament está agradant el nostre disc en França, ja es sap que un no es profeta a la seua terra. Ens encanta que la música trespase les fronteres llingüístiques i siga apreciada en altres entorns culturals. Així que ací vos deixem els dos comentaris en francés que ens han deixat en Jamendo, la plana web de música lliure, on podeu descarregar el nostre disc directament i també sentir el que es fa arreu del mon en llicència Creative Commons.
http://www.jamendo.com/es/album/30234
DE PART DE L’USUARI RAS-KAL
Envie d’une orgie… de sons fusion?
Comment est-ce possible que cet album n’ait pas plus d’écoutes?
Pourtant Bakanal livre ici un album de rock fusion d’un excellent niveau.
Des musiciens talentueux, des voix complémentaires, des textes engagés et une production impécable, tous les ingrédients sont réunis pour que cette galette sorte de l’ombre et pourtant seulement 73 téléchargements depuis aout 2008(serais-ce un bug?).
En tout cas, ce groupe Catalan bien tonique, qui me fait penser a Mallacan(Hélas pas trés connu non plus), je l’écoute, je l’apprécie et je vais le recommander
Et qui aime les soirées de fusion bacchanales me suive!!!
Gracias Bakanal y bravo por este energia.
Respect. Ras-Kal.
DE PART DE L’USUARI GLANDUL
Un méga rock-rap-électro fusion qui repose sur une super guitare rythmique et un trio de voix ultra cool (une soprano, un tenor et un basson yahourt compréhensible). Bakanal joue sur l’ambiance et y arrive drôlement bien. Un groupe auquel il faut donner toutes ses chances !
Fraternité. Glandul
Estem molt contents i agraïts d’haver sigut sel.leccionats al concurs de música en valencià organitzat pels joves d’Acció Cultural del País Valencià.
Actuarem el dia 23 de Gener a la sala wah-wah (plaça cedre, València) junt a Bielorrusia i Malagana.
Més informació a la web www.acpv.cat o al myspace http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendid=410871503
El cap de setmana del 17, 18 i 19 d’Octubre vam estar a Amiens (França) fent un viatge de conte amb els amics de Rapsodes, Arròs Caldós i To the Kada. Organitzaven l’UJI i l’Universitat d’Amiens amb Carme Laguarda al front en un intercanvi cultural. El concert va ser dissabte a la Lune des Pirats, una sala amb molta història a la ciutat. Va ser increible, com mai ho haguerem imaginat: Des de la benvinguda a l’aeroport, concert de Rapsodes divendres, le palace on dormirem, recepció oficial a l’Ajuntament, recorregut en barqueta als canals de la ciutat, visita guiada a la catedral de notre dame i el concert una pasada.
Prompte ampliarem esta notícia amb el video resum del viatge inclós que està preparant Túbal.
Hi ha més fotos a banda d’aquestes de Lorena, al flickr d’Olivier: www.flickr.com/photos/olivierbiks/sets/
Bo xicons, açò s’anima, acabem de passar dels 4 dígits a les visites de la nostra pròpia plana de myspace, eixe espai creat per a que els grups s’autopromocionen entre ells i deixar-se missatgets uns a altres en un bucle sense fi. i ara un poc d’autocrítica a l’espai que mai ve mal riures d’un mateix. Alepues, disfruteu del pont…
I per fí arribà el dia del concert d’Albalat, un concert que estavem esperant amb moltes ganes perque ens havien promés un bon equip i a mes anàvema a tocar amb la pulqueria, fent de teloners. I es que a voltes fan mes les condicions que el propi concert, ja que sentir-se be i tocar per a molta gent es garantia de satisfacció. I tant que la tinguerem, va ser un dels millors concerts que recordem en molt de temps, ja que el directe ja està molt rodadet i les coses escomençen a sortir com volem.
Sortirem de la sede Benissanó com sempre a meitat vesprà, i sortirem cap allà amb els Rapsodes, ja que també tocaven ixa nit (però a les tantes de la nit, com a sisé i últim grup). Anant anant ens trovàrem un incendi a vora de carretera en museros, però ja estaven els bombers arrivant. Aplegada al parc del tren d’Albalat dels Sorells, on tenen una mala imitació del castell de Benissanó, i retrobament amb vicent (de 33 d’envit i Magiclicks). Allí estàven ja la gent de 33 d’Envit, Enderrocks i Vola2, que també tocaren. Sopem bocates i litracos de birra, café al bar de torn i cap allà que se’n anem a montar la paraeta i preparar-se. L’equip el portaven la gent d’acustic Crom, antics companys de curro de Tamaro, cosa que ens tranquilitzava, a mes venia el gran Andreu a ajudar al tècnic de torn i van aconseguir que el grup sonara a canyón, de puta mare!! Podeu vore alguns videos del concert ací.
Entre un grup i l’altre teniem montada la paraeta oficial de Mes de Mil Records, on veniem els cedés, el mega pack brutal i també les samarretes de Rapsodes… i la veritat es que ixa nit es vengué molt de merchandaising, cosa que ens complau ja que feia temps que no veniem cedés. Vam agradar molt aquella nit, desde dalt de l’escenari podies vore sobre unes 1500 persones que omplien el parc mirant cap a l’escenari disfrutant, no se sabrien els temes però tampoc feia falta, calfarem al públic de seguida.
Anàren tocant els rockers de 33 d’Envit, els ballaors de la Pulqueria, els heavis d’Enderrocks i després de molt de ron en cola lis va tocar el torn a Rapsodes, que tenen la gràcia de replegar a tot el públic davant l’escenari. La gent habia anat desapareguent de la primera fila, després de la desbandada general del final del concert de la pulqueria, uns a les barres, altres al césped tot tirats, però quan escomençaren tornaren a replegar a un grupet de 300 o 400 persones davant de l’escenari, que a mes van disfrutar a muntó del concert. En ixe moment, durant el concert, es vengué prou merchandaising. També podeu vore alguns videos del seu concert al seu youtube. A continuació una imatge que hem trobat per ahí del concert de Rapsodes:
Res mes, replegarem correnguent, ens despedirem i alguns se’n anarem perque dema entrava a currar en un parell d’horetes i encara tenia que arribar a casa, dutxar-se i menjar algo abans de la jornada de 8 hores que tenia al davant. Els demés dormirem plàcidament durant un bon rato. Alepues, a continuar amb aquestes nits de rock carregades de festa i de reivindicacions.
El dissabte 20 de setembre de 2008 vam gaudir com mai ho haviem fet. Tot alló que desitja un músic que puja a un escenari es va fer realitat eixa gran nit de rock i de reivindicació: Sense murs a l’horta, no a l’auto-via parc nord.
Abans de tocar, sabiem que ho passariem de puta mare tant amb la gent de l’organització, que s’ho curra molt, com amb la resta de grups (La Pulquería, 33 d’envit, Vola 2, Enderrocks i amb eixos Rapsodes).
Una vegada sopats, i després del café, copa i purets, gaudirem de l’actuació de Vola2, mentre ens preparavem per pujar a l’escenari. Mogolló de penya anava arribant al parc del compte com es costum per aquesta comarca.
A l’escenari no es podia demanar més, un equip de puta mare, la gent que s’ho currà, l’atenció dels organitzadors… estupendo!!! I després altres quatre grups més per continuar la festa.
Ojalà tots els concerts foren així.
Últimament les noticies van molt apresa, i no tinc temps de pujar tot allò que ens passa. El dimecres dia 10 estàvem presentant el nou recopilatori d’escola valenciana i l’avanç i també la presentació del disc de Rapsodes (ho podeu llegir millor al seu blog), i sense temps per a casi ni assajar, ja que el dimarts dia 9 presentàvem essències, un espectacle on hem treballat molta gent de bakanal i rapsodes (la banda sonora es d’andreu i també interpreten cançons en directe), anàrem a tocar a Borriana. Per al recopilatori, on participem bakanal, faré una ressenya mes avant, quan passe el concert d’Albalat dels Sorells de demà i publique també la noticia de que el concert ja ha passat, ara el que toca es parlar del concertaco que ferem en Borriana el dissabte.
Eixirem com de costum a mitja vesprada, després de que Vingueren de Madrid Ico i Lorena (enhorabona per la teua carrera de mestra, ara si que si, ma que has patit eh? que si no tinc el titol, que si no tindré curro, i mira’t ara, amb curro, amb títol i casa nova, wapango). Després de l’empanament clàssic de botar-se l’eixida de Barcelona, de perdres per la ciutat un parell de vegades (pareixia que estàvem preguntant per un lloc que no existira) arribarem màgicament a una plaça d’aquestes amb encant, que tenen una pèrgola en mig (lloc del concert) i amb uns tocant la dolçaina i el tabal mentres preparaven la taula del sopar al casal de l’escletxa. Aparcarem a la primera i directament a preguntar les coses bàsiques, al poc ja teniem la taula parada i cuatre tiquets de beguda de litre per cap. La gent supermaja patint per que se sentirem be, soparem bocates d’embotit, vinet, mejillons, braç de gitano, botella de pacharàn mas de mil años… s’ho van currar els de la penya gastronòmica. després el carajillo de torn al bar del costat.
L’equip era millor del que esperàvem, el portava un del poble que se veu que te molts negocis d’aquest tipus, una tele, un estudi de gravació… Eren un parell de caixes DAS que no sonaven malament, ens quedarem flipats en la prova del grup d’abans, mentres ens feiem els cafés. Si fins i tot tenia un monitor!! nosaltres pensàvem que el concert era amb un equipet prou mes cutre, i no sabem per quina raó de tres teniem superasumit que era damunt d’un remolque, fixa’t tu la cara que se’ns va ficar al arribar!!
Primer li va tocar el torn al grup el Chamuyo, un grup multiètnic, de distintes procedències, que tocava un rock llatí amb algunes versions molt ben tocades i s’atrevíen inclús a rockanrolletjar amb algunes balades de Sabina. Després nosaltres, amb alguns problemes amb els micros inalàmbrics a l’hora de fer els canvis de cables. Tocarem a muerte, donant’ho tot, pese als problemes d’escolta del bateria (que se li anaven les peçes a cada colp ja que estava sobre una manta en volta de sobre una catifa, va trencar fins a tres baquetes de la tensió que portava). La gent va respondre molt be, en primera fila els del Chamuyo i al fons tota la penya de borriana que escomençava a arrimar-se cada volta mes, i poquet a poquet els fans rockers del grup de després, els alaridos Salvajes. Això si que es rocanrol!!! un guitarra amb inalàmbric que baixava de l’escenari per a buscar el calor del public als seus solos, un contrabaixista amb pastilles de baix instalades que tocava endiabladament amb una tècnica desconeguda i una bateria que combinava amb la pinta de troglodites amb pells d’animal, pareixien els malos de la peli Grease, sas o qué.
Per últim podeu llegir ací una valoració que han fet els organitzadors, que era el primer any que montaven aquesta moguda totalment gratuïta i amb molt d’esforç, a indymedia de la plana. Moltes gràcies a vosaltres per permetre que anàrem, esperem que les FAB de Borriana duren mooolt de temps, no es canseu i ens vem per altres indrets.
